introduït a través del retrat, l’atmosfera i una selecció d’obres.
Color, composició i llenguatge pictòric s’hi despleguen com una seqüència expositiva, no com una superfície de catàleg.
Martorell · Barcelona
1922–2019 · Grup Taüll
Color i Composició · visita privada
Obertura del període dels Ulls
Marcs nítids, intervals mesurats i metadades discretes apropen la pàgina a una fulla de sala expositiva més que no pas a una superfície de producte navegable.
Panorama del període dels Ulls · primera obertura
La seqüència passa de l’autoria a l’espai de la imatge: de la presència de l’artista al camp expandit de l’obra.
Obres seleccionades
La seqüència privilegia la concentració per damunt de la quantitat. Les proporcions es mantenen intactes, la repetició és baixa i els detalls confidencials queden fora de la lectura pública de la pàgina.
Període dels Ulls · obra mestra vertical
Una composició frontal i d’alt contrast que introdueix la primera pausa monumental de la seqüència després del panorama inicial.
Els detalls confidencials només es comparteixen de manera privada.
Làmina I · obra mestra vertical
Làmina II · composició de gran escala
Interludi · puntuació quadrada
Període dels Ulls · composició de gran escala
La figuració densa i ramificada expandeix el pla de la imatge i permet que la pàgina passi d’una intensitat gairebé retratística a un camp cromàtic més ampli.
Període dels Ulls · puntuació quadrada
S’utilitza aquí com una frontissa editorial: compacta, viva i prou precisa per interrompre el ritme sense convertir-lo en una quadrícula.
Làmina III · estudi vertical
Període dels Ulls · estudi vertical
Un moment vertical més silenciós que torna a estrènyer el camp i recupera la concentració abans de la biografia i del recorregut expositiu.
Interrupció cromàtica · pausa editorial
Declaració curatorial
L’emmarcament públic continua sent cultural i sostingut per fonts: modernitat catalana, Grup Taüll, la càrrega emocional de les pintures i el llegat institucional preservat a Martorell.
El llenguatge comercial continua sent secundari i discret. Les obres s’hi troben primer com a imatges i com a registre d’una trajectòria, mentre que la disponibilitat i els detalls confidencials romanen en l’àmbit privat.
Biografia
1922. Jaume Muxart i Domènech neix a Martorell el 3 de juliol.
És un artista d’un llarg itinerari artístic i d’una intensa producció en el camp de la pintura. La seva obra s’emmarca en el panorama cultural català de la segona meitat del segle XX i, tanmateix, s’ha de comprendre en el context més global de la pintura i l’art internacional des de la dècada dels anys cinquanta del segle passat fins a l’actualitat.
A més del seu reconeixement com a artista, J. Muxart va desenvolupar durant la seva maduresa professional tasques docents i de deganat a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. La seva llarga biografia el va portar a viatjar i exposar a gran part del món i a rebre diversos reconeixements.
Interludi documental · finestra de l’estudi
Acabada la Guerra Civil, ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, i el 1945 n’obté el professorat.
Obté una beca de la Fundació Amigó Cuyás per ampliar estudis a l’estranger, que se li renova l’any següent. Resideix a París fins al març de 1950. Té per companys Jordi, Chillida, Palazuelo, Sempere i Palau Fabre.
És nomenat membre de la Junta del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona, i forma part del Comitè organitzador del Salón de Octubre d’aquesta ciutat.
Obté una beca per estudiar a Roma, on hi passarà tres anys.
Juntament amb Marc Aleu, Cuixart, Guinovart, Mercadé, Tàpies i Tharrats funden el grup Taüll.
Realitza un viatge a l’Orient Mitjà —el Caire, Alexandria i Beirut—, on hi resideix durant un temps i hi fa diverses exposicions.
L’Associació d’Artistes Actuals li concedeix la medalla Torres García.
Es casa amb la pintora Roser Agell, amb qui tindrà quatre fills.
Premi Diputació de Barcelona pel certamen “El Deporte en las Belles Artes”.
Inicia la docència a l’escola Elisava de Barcelona amb l’assignatura de color.
Per l’obra Tras moto obté la Medalla d’Honor a la I Bienal Internacional del Deporte en las Bellas Artes de Barcelona. És nomenat professor de Composició a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.
Rep la medalla d’Or de l’exposició “Señal 68”. Obté el Premi de la Diputació de Barcelona a l’Exposición Nacional de Arte Contemporáneo per l’obra Visió.
Li és atorgat el Premi Ciutat de Barcelona, instituït per l’Ajuntament d’aquesta ciutat.
Co-crea i dirigeix la Galeria Nàrtex a Barcelona.
És nomenat catedràtic de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
És nomenat degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Obté el doctorat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Es publica l’obra Jaume Muxart, amb text d’Enric Jardí.
Ingressa com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
S’inaugura el Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis a Martorell. Ubicat a la casa Par, al centre històric de la ciutat, acull el fons d’obra de Muxart i es constitueix com a nou equipament per a la creació i la divulgació de la cultura contemporània. En aquest espai s’hi han pogut veure les darreres sèries de l’artista.
Es presenta al públic el documental Àngels, basat en l’artista, realitzat per Ferran Vicedo, Pol Bargués i Albert Kuhn.
Nota d’arxiu · entorn de treball
Darreres exposicions
El material expositiu facilitat s’integra aquí com una cronologia sintètica per a la landing page, preservant títols originals i seus públiques sense convertir la pàgina en un catàleg exhaustiu.
Exposició “ULLS” a l’Espai Carmen Galofré, a Barcelona.
Exposició temporal “Flors i colors” a la sala temporal del Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis.
S’inaugura l’exposició permanent “Muxart, color i composició” al Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis, a cura de Pilar Bonet.
Exposició “Àngels” a la sala temporal del Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis, i “Estètica de les papallones” a Sant Boi del Llobregat.
S’obre el Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis a Martorell, amb les inauguracions “Estètica de les papallones” i “Desembarcant Muxart”; aquesta darrera mostra el fons de l’artista com a punt de partida del que ha de ser la selecció d’obra que hi ha de romandre de forma raonada i permanent.
Exposició “Paisatges al·lucinants” i “Metafiguració” a la Sala d’exposicions Jaume Muxart del Centre Cultural de Martorell.
Exposició antològica a l’antiga fàbrica Espona de Rubí, que recorre la trajectòria de les seves pintures des de 1940 fins a 2005.
La sèrie “Figures de la llum” s’exposa a la Sala d’exposicions Jaume Muxart del Centre Cultural de Martorell.
Exposició “Big Bang” al Monestir de Sant Cugat.
Exposició “Big Bang” a la Sala d’exposicions Jaume Muxart del Centre Cultural de Martorell. S’edita un catàleg amb textos d’Arnau Puig i Jorge Wagensberg.
La sèrie “Montserrat” s’exposa als claustres del Monestir de Sant Cugat.
Exposició “Montserrat” al Museu del Monestir de Montserrat i al Centre Cultural de Martorell. S’edita el catàleg Montserrat, amb text de Josep M. Cadena.
Exposició retrospectiva i “L’esclat de la Mediterrània” al Palau Robert de Barcelona, juntament amb “Muxart, una trajectòria 1944-1994” al Centre Cultural de Martorell.